ELS ALTRES VALLDALBAIDINS / 2- Pétar, de cambrer en Bulgària a fuster en la Vall d’Albaida

Lluís M. Segrelles

Pétar és un búlgar de 40 anys, casat i amb dues filles, de 19 i 18 anys respectivament.
Duu any i mig a la Vall d’Albaida, on va acudir procedent d’Énguera, a la Canal de Navarrés, on ja hi ha una abundosa colònia de búlgars.
Pétar (‘Pere’ en llengua búlgara) vivia a Panagyuriste, una localitat d’uns 20.000 habitants (“un poble menut” en diu ell), situada en l’oblast o província que té Plovdiv com capital. Panagyuriste està situada a uns 85 quilòmetres de la capital de Bulgària, Sofia, que ell pronuncia amb una o ben tònica.
Famosa per les seues mines de coure, Panagyuriste també és coneguda pel seu “tresor” arqueològic, de reconeguda importància històrica, i que ens remunta a l’època dels tracis. També hi ha fàbriques tèxtils: camises, tovalloles, barnussos...
Des de 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, el treball s’hi ha tornat força inestable, insegur, amb la minsa possibilitat de poder treballar a temporades.
Amb un creixement negatiu de –2,7% (1985-94), una inflació anual del 42,2% (1984-94), l’índex de preu al consumidor se situava en 100 en 1990 i en 2841,7 en 1994.
Pétar em confirma les dades, i m’indica que ara els preus a Bulgària són com els d’Espanya, “però els salaris, no”.
Per fer-nos una idea, la seua moneda, el leva es canviava com 1 marc alemany. I el sou d’un mestre és a hores d’ara l’equivalent a uns 160 € al mes, entre 50 i 60 € el d’un cambrer, sou que “només dóna per a pa i poc més”. El salari més alt ¾“és molt per a Bulgària”, insisteix¾ és el que es paga a les mines, entre 250 i 300 € al mes. Un pensionista, per contra, amb 28 € mensuals, només pot fer-se amb pa i llet.
I la desfeta demogràfica ho diu tot: quan hi havia un previsió de 8 milions d’habitants per a l’any 2000, hi ha 2 milions i mig d’emigrants, i al país resten 2 milions de pensionistes. Envelliment i depauperació: un còctel que ha fet eixir del país la gent jove.
En parlar de política, Pétar manifesta una certa esperança amb l’arribada del nou primer ministre, Simeó: un rei com a cap del govern de la República. Paradoxes del destí de les monarquies europees.
En preguntar-li perquè ha vingut, aquest búlgar eixut, canós i amical, ens explica que va ser cambrer durant 16 anys, i que amb la penúria que va provocar l’arribada del capitalisme en 1989, s’hi va quedar sense feina, igual que la meitat dels seus compatriotes.
Quan s’hi va veure obligat a emigrar, s’hi va traslladar ¾“en autobús, que és més barat”¾ a través de l’ex-Iugoslàvia, Hongria, Itàlia, França, Alemanya, on ha deixat amics... però ell se’n va venir cridat per uns amics instal·lats a la nombrosa colònia de búlgars enguerins. Aquests l’ajudaren una mica, fins que s’hi va establir. Va estar treballant en Aielo de Malferit i en l’Olleria. Abans vivia amb 5 persones més, però ara, amb els papers “en regla” i amb treball segur a una fusteria, guaita l’horitzó amb un cert optimisme, i s’hi pot permetre viure sol. Amb la tremenda enyorança, això sí, que els seus ulls blaus no poden amagar, de dur-se la seua família. La seua muller treballa de sotscap a una entitat bancària, i la seua filla major estudia Econòmiques: “a Bulgària s’estudia molt”, però l’esforç que cal fer per la quantitat i la qualitat dels estudis no té posteriorment un reflex en la situació laboral dels ciutadans i ciutadanes.
Confessa que s’hi ha quedat a la Vall d’Albaida, amb prop d’un centenar més de búlgars, perquè no li agrada Alemanya: ací l’idioma és més fàcil, el clima mediterrani ho fa tot més amable i no ha tingut problemes en trobar treball. Li agrada la tranquil·litat dels nostres pobles, “i la gent d’ací”, li agrada el nostre caràcter, “sinó, me n’aniria a un altre poble o a un altre país”.
Manifesta gran admiració per la filosofia vital de la nostra gent i del nostre secà mediterrani: “treballar en la indústria i, quan arriba el cap de setmana, al camp”.

Agraït
L’agraïment és un altre sentiment que li ix al llarg de la conversa, més d’una vegada. No té prou paraules per donar les gràcies a Maria i Antonio, aquest matrimoni de valldalbaidins que l’han ajudat, fins i tot a presentar els papers de la legalització. Toni, en un apart, m’ha confessat de com alguna gestoria d’una ciutat mesetària peninsular els intentava convéncer de presentar papers mitjançant els seus serveis, a canvi d’uns quantiosos guanys. Com se n’aprofiten aquests miserables del foraster!
Pétar creu que ja no n’hi ha treball per a tots. Ell té amics que tenen la documentació, i no tenen treball. Té una amiga a València, que coneix castellà, anglés, que treballava en informàtica i en vaixells de passatgers... i que no pot treballar perquè no tindrà papers fins d’ací un mes. Pétar s’hi mostra comprensiu amb l’empresariat d’ací, que no pot agafar cada dia 100 persones, per molt que vulga.
Un Pétar optimista manifesta la seua esperança en l’entrada de Bulgària a la Unió Europea.
Al·lucina amb les festes de moros i cristians, i això li serveix per donar-nos una lliçó de convivència: al seu país d’origen hi ha cristians ortodoxos i musulmans, en harmonia. A banda de la llengua búlgara s’hi parla grec, turc i armeni. I en nomenar-li sobre els gitanos, em parla quasi afectuosament dels “zíngars nòmades, als qui els falta de tot”, amb els quals es solidaritza.
I ho diu ell, un emigrant a terra nostra.
Espera ansiós que li donem l’adreça d’Internet de Vilaweb Ontinyent per dir-la a la seua filla i que ens puga llegir des de Panagyuriste.


La Vall d’Albaida, 30 d’abril de 2002


Bulgària a Internet

Quan coneixeu un búlgar, o búlgara, i per tal d’estalviar-vos malentesos, hem d’aprendre llenguatge gestual, abans d’acostar-nos a l’idioma. El primer que hem de saber és com afirmen i neguen amb el cap: exactament al contrari que nosaltres. Per tant, hem de tenir clar que un búlgar per afirmar balanceja el cap tal i com nosaltres neguem i diu Da = Da . Per contra, quan vol dir que No = Ne , fan cabotades d’arrere cap avant, igualet que quan nosaltres afirmem.
La segona cosa a tenir en compte és que la llengua búlgara és una llengua eslava del sud, balcànica, emparentada amb el serbo-croata i l’eslové. Empren l’alfabet cirílic. És convenient, doncs, que per navegar a la xarxa tingueu instal·lades aquestes fonts per poder-les llegir.
A la xarxa podeu trobar bona cosa d’informació sobre l’origen històric, i els daltabaixos d’una regió sotmesa a constants invasions otomanes, etc. sobre Sant Ciril i Sant Metodi.
En català podeu consultar la completíssima pàgina de Brinkster.com.
En castellà us recomanem la Guía del Mundo, en versió comercial, i la Guía del Mundo d’Eurosur, en versió solidària, totes dues amb informació general i sinopsis històriques, estadístiques.
Pel que fa a la cartografia podeu consultar mapes a la Cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, o la de Medamèrica de la Universitat de Barcelona.
Sobre l’actualitat diària hi ha els diaris búlgars en línia. I des del món alternatiu hi ha accions contra el control burocràtic d’Internet a Bulgària, que no només ací hi ha LSSI.
Pel que fa a l’actualitat econòmica, cal que consulteu l’Observatori de la Mediterrània, impulsada per “Sa Nostra”, la caixa d’estalvis de les Illes Balears., que dedica el seu número 4, de gener de 2002, a Bulgària.
Quant a la història, ens pot resultar ben aclaridora la consulta a la pàgina Bulgaria-Italia.
I pel que fa a la cultura, hem de destacar l’impressionant arxiu musical a Internet, tant des de pàgines búlgares com italianes, ben sovint de pagament, i que exploten un fenomen com els del “Misteri de les veus búlgares”. També podeu conéixer més coses dels cants litúrgics búlgars, així com consultar música folk, rock, house i techno, i d’altres.
I finalment, la millor pàgina d’aquest país, per a conéixer les seues localitats, és la de http://bulgaria.lap.hu/index.html.