dissabte, 28 de juliol de 2007

ELS ALTRES VALLDALBAIDINS / 1- Marija, immigrant lituana a la Vall d’Albaida

Lluís M. Segrelles


Marija és una immigrant il·legal arribada fa poc més d’un parell de mesos a la Vall d’Albaida.
El seu nom d’ací és fictici, com el de tants altres que ací treballen i que el govern espanyol s’entossudeix en no reconéixer als papers. En el seu món oficial, aquest govern voldria que foren persones fictícies, però la realitat és crua: són persones, i són reals, i no desapareixen per decrets tranuitats. Encara que el seu treball ací siga el que nosaltres no volem, i que això ens aporte benestar.
Marija és lituana, té 23 anys i és estudiant de sociologia a Šiauliai. Nascuda a Mažeikiai, al nord de Lituània (Leituva), prové d’una família de vuit germans, a un país que d’ací no res serà membre de la Unió Europea, i que ja ha participat com a convidat a la recent cimera de Barcelona.
La conversa transcorre a mitges entre mots en valencià, en castellà, en anglés i gestos, sobretot molts gestos. I també amb la consulta quasi compulsiva a un minidiccionari de butxaca que Marija confessa haver-se estudiat de memòria. L’idioma per al qual ens havia preparat l’última llei educativa del franquisme, la de 1970, era el francés. Ara ja s’hi duu l’anglés. A Marija la prepararen per aprendre rus, però ha de conéixer ben bé l’anglés. Fracassos de la vida educativa i política de dues dictadures.

Els motius
Quan li pregunte el que més li agrada del nostre País, i encara que us sone a tòpic, contesta que “el temps”. I rebla el clau: “ací no fa fred”. No fa, evidentment, el fred d’un país bàltic on a l’hivern el fred gela la mar. L’avise, però, de la calor de l’estiu a terres valencianes, però això sembla no importar-li. L’existencialisme li arriba també a l’oratge.
La segona qüestió que més li agrada del nostre país és que “pots viure. Tens treball i diners per a viure”. Repassem les dades econòmiques de Lituània, i me les confirma. Li mostre uns fulls impresos extrets d’Eurosur. A mi, de pensar-ho, se m’ericen els cabells. Amb una inflació anual del 102,3% entre 1984 i 1994, i un índex de preus al consumidor que esborrona: 100 en 1990 i 31.156 en 1994. A hores d’ara un professor cobra uns 200 € al mes, o un dependent d’una botiga al voltant de 120 €. I, si no em falla l’atípica traducció, el lloguer d’una casa per a 5 persones pot costar ben bé de 500 a 1500 € mensuals.
A Mažeikiai hi ha actualment un 56% d’aturats, amb una població que gira al voltant de la indústria de la nafta, mig en mans dels ianquis. No té Marija molt bona opinió dels ianquis. Per contra, parla molt bé de Gorbatxev i la Perestroika, quan el seu país pertanyia encara a la desapareguda URSS. L’any 1991, amb l’enyorada independència lituana i l’arribada simultània del capitalisme salvatge, tot aqueix món se’n va anar en orris.
Quan repassem les previsions poblacionals, que preveien 4 milions d’habitants per a l’any 2000, m’ho corregeix: ara no en viuen al país més de 3 milions i mig. La resta han hagut d’emigrar. I em diu que, quan torne, em durà dades actualitzades. L’honor del meu servei de documentació em cau per terra. La realitat supera el món virtual.
En preguntar-li perquè ha vingut al País Valencià, quan, pel camí, deixa països més rics com França o Alemanya... em dóna alguns motius: que ja hi ha molts immigrants, i que ací ja té, des de fa dos anys, una germana. També la reunificació alemanya i el fet que d’altres immigrants s’hagen avançat a l’onada bàltica són bones raons. Un altre país que atrau als lituans són els Estats Units.

La vida a la Vall
Ara ella, que ha vingut amb un altre germà, treballa en feines del camp o de neteja de cases... el que ix bonament.
En tocar el tema dels problemes que, com immigrants, s’hi han trobat en destaca un: la il·legalitat de la seua vida a les nostres terres els fa vulnerables, especialment davant alguns grups de mafiosos dels seus països, que els feien pagar cada mes al voltant de 120 € per mantindre la integritat física. De la desarticulació d’un d’aquests grups us va informar puntualment Vilaweb Ontinyent en setembre de 2001.
En parlar de l’actitud dels valldalbaidins, hi destaca, en primer lloc, la “desconfiança” que genera tot foraster. I, en els cas d’aquestes xiques rosses i joves, hi ha alguna que altra veu que de seguida les vol relacionar amb la prostitució. Una fixació més del sisé manament dels catòlics. No saben aquests malpensats habitants d’ací que, segurament els qui vénen ho són també, i més practicants i tot. Com així m’ho confirma Marija. Amb el temps i en veure’ls treballar i fer vida normal, comencen a passar aquestes manies i reticències.
Enyora Marija poder llegir i saber del seu país, però se li obrin els ulls de bat a bat en veure que Internet li pot facilitar les coses, i que és un servei molt emprat pels immigrants a les biblioteques públiques de la comarca.

El futur
Ara se’n torna Marija a Lituània. S’ha d’examinar d’algunes matèries de la carrera. Haurà de tornar, però, a la Vall per aconseguir els suficients ingressos i acabar la llicenciatura.
Confessa en veu alta que vol aprendre castellà i valencià. I, amb el seu nivell d’anglés, segurament podria cursar estudis universitaris al nostre país. En una situació normal, a Lituània voldria treballar exercint la docència a un institut, impartint matemàtiques a poder ser.
Això segurament podrà ser possible quan Europa no siga només economia i quan els governants, elegits pels ciutadans, pensen en les persones.
Que vaja bé!


La Vall d’Albaida, 17 de març de 2002.



Lituània a Internet

Quan poseu a qualsevol cercador la paraula Lituània, en català, o Lituania, en castellà, les pàgines que us apareixeran estaran escrites sovint en lituà i anglés, però també en rus. Per tant és convenient que tingueu instal·lades al vostre ordinador les fonts de l’alfabet cirílic.
En català us apareixerà la cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona, o l’apartat lituà de cançons populars d’Europa que hi ha al XTEC. I, després, molta informació esportiva.
En castellà destaca la Guía del Mundo del Instituto del Tercer Mundo, que inclou una sinopsi del país, història, estadístiques i mapes. Bienvenidos a Lituania és una web en castellà que vol servir de punt de trobada dels lituans que hi ha a l’estat espanyol o a d’altres països castellanoparlants. També hi ha l’esquifida web de l’ambaixada de Lituània al regne d’Espanya.
A partir d’ací la immensa majoria de les pàgines dedicades a aquest país bàltic us apareixeran en lituà, anglés o rus. Si no tenen versió bilingüe en anglés, us aconselle que empreu el traductor on-line de la Universitat d’Oviedo, on només heu de posar l’adreça escollida i us la traduirà, d’aquella manera, però un poc més comprensible.
La millor pàgina sobre aquest país potser siga Lithuania, Lithuanian Central Internet Gates, un projecte encara en construcció i que vol la participació d’institucions públiques i privades per omplir-la de contingut.
I, per al cas que ens ocupa, aquest pàgina de Mažeikiai us donarà una abundant informació de la ciutat i de la rodalia, de la regió de Samogitia i de la seua història, cultura, llengua, folklore...
I podeu escoltar música mentrestant.

Cap comentari: