ELS ALTRES VALLDALBAIDINS / 5- Karima, una història de qualsevol dona del món

Maria Josep Garcia

La nostra amiga va nàixer en Nador (Marròc), fa 33 anys, ara està casada en un home que l’estima molt, del que té quatre fills. Ella es la tercera d’11 germans i germanes. Son pare va tenir cinc fills de la primera dona, al naixer el cinqué va morir sa mare. Després son pare es va casar en un altra dona, de qui té sis fills.
Karima es la tercera filla de la primera dona. Son pare va emigrar molt prompte a Alemanya, allí va estar treballant durant 30 anys de perruquer i tornava a casa dos vegades a l’any, on estava tota la prole.
El seu germà major era l’home de casa mentre son pare estava a Alemanya, i treballava en una tenda. Quan va poder aquest germà també se’n va anar a aquest país i ara treballa en correus, allí.
Karima, va estudiar en una escola de Nador, fins els setze anys, després va estar treballant en una guarderia durant 1any.
Per aquesta època, va conèixer a un xic del que es va enamorar, però aquest tenia molts problemes en la seua família, ja que aquesta ja tenia concertat el matrimoni del seu fill en una altra xica. Aquest va ser el primer amor d’uns joves del món, amb els seus problemes.
En eixos moments, es va construir a Nador, una nova mesquita i va vindre un jove de Tanger, que li deien Rasid, a buscar treball en ella com a Iman , va ser el primer en pregar en la nova mesquita.
El jove enamorat va anar a parlar en el nou Iman de la mesquita, per a que l’orientarà en el que devia fer, si obeir a la seua família o obeir al seu cor. Aquest li va aconsellar que era millor tenir el permís dels pares, i a més, la seua família era molt problemàtica i la de la seua núvia, era una família molt respectable, i si prenia una decisió equivocada podria causar molts problemes a les dos famílies ... Finalment, la parella va prendre camins diferents.
Rasid, va començar a fixar-se en aquesta jove, que acudia puntualment a la mesquita a pregar i un dia es va decidir demanar-la als pares de Karima.
Al preguntar-li a Karima si el seu matrimoni no es va iniciar en l’amor, ella m’explica que el seu home va anar a demanar-l,a per que va veure que era una dona religiosa, i ell buscava una persona com ella amb les mateixes inquietuds religioses.
Ens confesa que a ella li va venir molt de sorpresa, i més, quan estava dolguda de la seua anterior experiència amorosa. A més a més, no el coneixia personalment, sols d’escoltar-lo cantar en la mesquita, encara que des del primer dia va reconèixer en ell una forma especial a la seua veu mentre pregava a la mesquita.
Karina, va pensar que aquell jove era una bona persona, molt religiosa, i educat, com el Coran diu que tenen que ser els homes i va decidir dir que si. Als quatre mesos es van casar.
Li pregunte si encara s’arreglen els matrimonis entre les famílies, i ella en respon que ara ja no, per que la seua religió diu que hi ha que preguntar a la xica i ella té que donar el consentiment i açò es respeta.
Karima i Rasid, van viure nou anys en Nador, fins que van decidir venir a Espanya, ja que les seus condicions econòmiques no eren molt bones, per que el sou de l’iman estava molt mal pagat, i a més van sorgir uns problemes.
Per mitjà d’un amic, va venir ell a Ontinyent, al poc de temps se’n va anar a Orihuela on va estar treballant un any com a iman, en un grup de gent jove que tenia ganes de saber, ens comenta Karina, però no guanyaba prou diners, i el desig de Rasid, era portar a la seua família. Va tornar a Ontinyent, on començà a compaginar el seu treball a la mesquita i el seu treball en una fabrica, per a guanyar diners i portar a tota la seua família.
I així ho va fer, però va venir un altre problema, l’habitatge, ell buscava una casa per a la seua família en condicions, finalment va trobar aquesta en Albaida, i va començar també a treballar en Palomar. Un bon dia va a conseguir portar a tota la seua família.
Li pregunte a Karima , per què li va agradar més Albaida que no Ontinyent?, ella en respon que el seu home va buscar un lloc més tranquil, on els seus fills pugueren jugar al carrer, encara que un dels inconvenients es que l’hospital i els metges especialistes estan a Ontinyent. Així que es van afincar a Albaida, van escolaritzar als seus fills i han estat vivint amb normalitat, ja que han contat amb molt bon veïnat i amb un grup d’amics musulmans i albaidins.
De totes formes els papers per a establir-se definitivament es tenen que renovar, ella ha viscut moments molts dolents sabent que son pare està malalt molt greu i no poder visitar-lo a Màrroc per si no la deixaven tornar. I ell tampoc acaba de pensar que ací serà el seu lloc definitiu, ja que el que més desitja es treballar donant classe del Coran, ja que ell va estudiar per açò, i a més a més, es creient practicant, però també molt respectuós i coneixedor d’altres religions.
Quan vaig estar parlant amb Karima, estaven veient la televisió d’una cadena àrab, en va sorprendre un poc..., ella diu que es una forma d’estar lligats amb la seua terra, religió i cultura, es una forma de que els seus fills no es contaminen amb tanta televisió basura, escolten i vegent imatges de la seua terra, per a que no l’obliden. Diu que a la nostra televisió hi ha molta violència. Vaig veure també unes noticies, que tractament temes mundials des d’un altre punt de vista, molt interessant per a reflexionar sobre el nostre món.
També li vaig preguntar a Karima, per que portava el mocador al cap, si es trobava fora de la seua terra, ella, tan natural, en va contestar, que la seu religió deia que devia portar el mocador i ella així ho respectava, tant ací com a Marroc.
Karima, ha treballat ocasionalment en confeccions, o netejant cases d’amics, sempre que la seua salut li ho permet. Al seu home li agradaria que no treballara, però cal fer-ho, encara que siga puntualment.
Totes les vesprades les dedica als seus fills, per a que vagen be als seus estudis de l’escola i per a ensenyar-los a escriure i a llegir i pregar el Coran.
Als xiquets majors, els ha costat més integrar-se a l’escola, ja que de vegades els xiquets d’ací no els entenien ni volien fer-ho. Ells parlem molt amb els seus fills i intenten llevar importància a situacions cruels que de vegades fan els xiquets.
Karima encara té temps per aprendre castellà i valencià a l’escola d’adults. Ella a part de la seua llengua, parla francès i servis d’intèrpret de moltes altres mares àrabs que porten els seus fills a l’escola.
Per acabar ens conta que es troba prou a gust a la nostra comarca i per ella es quedaria ací.